Exposicions

Si t'interessa alguna de les nostres exposicions, contacta'ns!

5.4.18

thumbnail

Estar embarazada y parir en Barcelona





Autora: Dina, 42 años, marroquí.

Esta obra es el resultado de un ejercicio llamado “constelación”. Las mujeres representaron a ellas mismas en relación con las personas cercanas que tuvieron funciones diferentes durante su embarazo y parto. Dina elije un tapón pequeño para representarse a sí misma. En el centro del dibujo coloca al padre porque, explica, “es la persona más adulta de la familia y es simpático, no cerrado”. Son la madre y el marido que la cuidan durante su embarazo, mientas que la hermana y el marido la acompañan durante dos de los partos. En el tercero está sola. A la pregunta ¿por quién te sientes cuidada ahora en tu vida? contesta que por sus hijos. 



Autora: Manuela, española

En el primer collage representa el camino que está recorriendo ahora, en la Residencia Maternal, con una línea a zig zag (figura A en el lado izquierdo). A la derecha está el camino que la espera cuando salga, el camino de la duda”. “Es un camino mucho más recto y organizado, pero con posibilidades de ir tanto a la derecha como a la izquierda. Yo no sé por dónde ir”, comenta. La red rosa que envuelve la cartulina representa su cuerpo, el lugar donde todos estos procesos están teniendo lugar.
En la figura B, siguiendo la propuesta de la arteterapeuta, Manuela pinta la continuación del camino de la duda.



Autoras: se trata de una obra a cuatro manos, con la participación de Bintou, Nadia, Linda y Hasna.

Dos mujeres participan en la creación de cada una de las piezas. Las obras hablan del aislamiento y dificultad que las mujeres vivieron durante su embarazo y del contraste con la alegría y esperanza que surgieron a partir del parto.
El círculo de color verde comenzó siendo negro y poco a poco, mientras las mujeres compartían puntos de vista y experiencias sobre la maternidad, una de ellas fue transformando el color hasta darle una tonalidad más alegre. 


Autora: Hasna, marroquí

A la pregunta “¿quién es, o a quién representa esta figura?”, Hasna contesta No es nadie”. Finalmente comenta algo más: “La mujer piensa en su vida, en su futuro. Espera que su vida vaya bien.”



Autora: Bintou, gambiana. 

Es una mujer, es un busto. Fue lo que Bintou explicó de su obra. En el momento de la investigación estaba embarazada.



 Autora: Nadia, española.

 Mirando la obra, Nadia comenta: “Tengo miedo a lo que será y cuando ya la tenga, será felicidad”. “No me acompañó nadie a hacer el test”.
En el momento de la investigación Nadia estaba embarazada.



Autora: Saima, pakistaní.

La obra de Saima habla del proceso des de que sus bebes eran embriones hasta que nacieron. Habla de incertidumbre y felicidad.




Autora: Firdaus, marroquí

Llegué a Barcelona embarazada de seis meses, mi cuñada me acompañaba a todos lados, porque yo no hablaba castellano. En el hospital el trato fue fantástico: la enfermera hablaba francés, intentaba comunicar conmigo. El médico del parto me hablaba en inglés, era americano. El trato fue muy bien, me sentí querida y esto tapó todo el dolor que tenía.
En el segundo embarazo, ya podía hablar yo.



Autora: Layla, paquistaní

El título del dibujo es Flor/Dolor. Estuve 10 años después de casarme, sin tener hijos. Estar embarazada fue como una luz que se enciende. Durante el embarazo estuve muy bien de salud, mejor que en otras épocas de mi vida.
El arcoíris representa el viaje a España con mi niño en la barriga. Tenía esperanzas. No tenía idea del idioma, entonces fui a las últimas visitas con mi cuñado. Tenía una vergüenza de muerte por los temas que se tocaban! Pregunté a una doctora si podía hablar inglés. Me contestó Si quieres hablar inglés, ves a Inglaterra!” Enseñé a los médicos los papeles de Pakistán, que estaban escritos en inglés, pero no los quisieron ver. No tengo buenos recuerdos de esos días.
En el segundo embarazo sí que podía comunicar un poco con los médicos. Durante las horas antecedentes al parto, envié mi marido a casa para que se quedase con el otro niño. Yo puedo sola, le dije.



Autora: Roxana, boliviana.

El primer dibujo representa cómo la mujer vivió su embarazo, el segundo cómo vivió el parto y el tercero el acompañamiento recibido por familiares y profesionales.
Dibujo 1: A un mes del parto me sentía revuelta. Mi estado físico estaba revuelto, no sabía cómo iría el parto, no sabía cómo iba a ser la experiencia aquí, en este país.
Dibujo 2: El dibujo representa cuando ya llegó el día, cuanto entré a la sala de parto. Al principio estaba nerviosa, pero luego tranquila, con las comadronas. Esperaba mucho a mi niña, y estaba contenta que fuese una niña.
Dibujo 3: Aquí he representado el mar, la tranquilidad. La atención fue muy buena, todo perfecto, todo bien.



Autora: Leticia, 40 años, ecuatoriana.

El primer dibujo representa cómo la mujer vivió su embarazo, el segundo cómo vivió el parto y el tercero el acompañamiento recibido por familiares y profesionales.
Dibujo 1: Aquí es cuando me empezaron los dolores, tenía nausea, todo daba vueltas. Por eso en el dibujo he pintado espirales y burbujas.
Dibujo 2: El momento del parto fue como un rayo que atravesaba toda la parte interior de mí. Temblaba. El dolor era muy fuerte, me pusieron la epidural a última hora. Casi me desmayo.
Dibujo 3: Aquí estoy yo sufriendo en el paritorio. Sentí un poco de abandono por parte de los profesionales, me sentí desatendida. Me dijeron; “¿Qué, chica? ¿Ya has tenido otros, y esto no puedes aguantarlo?” No podía creer lo que escuchaba.



Autora: Marina

El título del dibujo es La vida”. Cuando me enteré de que estaba embarazada no me sorprendí o emocioné demasiado. Hasta que no voy a tener el niño en mis manos… no puedo dar por hecho que tengo el bebé.



Autora: Tamara, 32 años, argentina.

Tamara explica: “En el dibujo veo a mi marido y a mis hijos. El título es El viaje, el viaje de camino al hospital en coche [el día del parto], en el que yo y mi marido hablábamos de la nueva etapa que iba a comenzar en nuestra vida”



Autora: Camila

En esta obra Camila representa la imagen de su marido que de repente le apareció difuminada en un momento delicado de su parto. Por la delicadeza de la experiencia personal, la mujer no quiso dar más detalles de su obra.



Autora: Martha, boliviana.

Al trabajar con el barro conecté con el parto de los mellizos (…) Iba tocando e iba recordando. Conecté con una emoción de mucha rabia, y quería romper el barro. Mi parto fue programado, ellos [los profesionales] escogieron la fecha, no me dieron opciones (…)
Martha explica que el objeto cóncavo simboliza su barriga conteniendo a sus hijos. La parte exterior de la pieza representa una presa que frenaba las emociones desbordantes que sintió durante su parto.



Autora: Yasmine, 32 años, argelina.

El título de la obra es “My turning point” (Mi punto de inflexión). Desde este parto cambié mi manera de ver la vida, de ver a mi madre, la entendí más en sus aprensiones.
En la obra he representado los momentos desde que empiezan los dolores de parto hasta que nacen los niños. Y como gritaba! Cuatro horas gritando, como un animal. Muchos profesionales entraban y salían de la sala. Yo hablaba español, pero no pude hablar durante todo el parto, por el dolor, solo decía sí y no. Ellos pensaban que yo no entendía, entonces no hablaban conmigo. Lloraba y reía al mismo tiempo (…) En el primer parto gritaba mucho para que no me dejasen sola. En el segundo no tuve que gritar tanto, había una comadrona que me estuvo muy cerca, hasta el último minuto. Me acuerdo de ella.


Autora: Firdaus, marroquí

Cerré los ojos y trabajé. Cuando los abrí, pensé “Esta soy yo”. Puse las piernas abiertas. En la habitación había mucha gente. Yo estaba consciente de mí misma. Me decía, Soy yo la que va a parir. Las figuritas de los profesionales son pequeñas porque estaban allí pero era como si… estuviesen en segundo plano. Pero me apoyaban (…) Me gustó mucho cuando me pusieron el bebé en el pecho. He sentido el calor de los profesionales, su empatía.
En el segundo parto en cambio – era justo después de los ataques a las torres gemelas – yo he sentido la maldad de las enfermeras. Me han dejado gritar en una habitación, sola. Pedía epidural y no me la querían poner. “No puedes gritar, todo el mundo tiene dolor!“, me dijeron. Luego me pasaron a la sala de parto, y allí los médicos me trataron bien. La doctora se llamaba como yo, era española. Fue el único momento que lo pasé mal con los profesionales, desde que estoy aquí.
Firdaus sintió que la actitud de las enfermeras que la atendieron en el segundo parto, tenía relación con una reacción xenófoba hacia todas las personas de fe musulmana a raíz del ataque terrorista.



<div data-configid="33137405/59964751" style="width:400px; height:560px;" class="issuuembed"></div> <script type="text/javascript" src="//e.issuu.com/embed.js" async="true"></script>

19.3.18

thumbnail

Gènere i Salut: Una mirada a la lluita de les dones de la República Democràtica del Congo.

Rols familiars, obligacions, expectatives laborals, patrons de socialització i tipus d’ocupació entre d’altres factors contribueixen a què l’accés a la salut de les dones, arreu del món, sigui inequitatiu respecte als homes.

25 fotografies de la Sandra Sotelo, Raimundo Rivas, altres cooperants de Farmamundi i d’IF Productions ens apropen al treball en xarxa de dones a la República Democràtica del Congo, en defensa del Dret a la Salut.

L’Exposició es va poder veure fins el 17 de març del 2016 al Col·legi Oficial de Farmacèutics de Lleida.

Fotografia: Raimundo Rivas

“Article 1 – Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de
consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.”

Declaració Universal dels Drets Humans
10 de desembre de 1948, París.




Fotografia: Raimundo Rivas

“Article 2 – Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense
cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.”

Declaració Universal dels Drets Humans
10 de desembre de 1948, París. 





Fotografia: Sandra Sotelo

Gènere, a diferència de sexe biològic és un concepte multidimensional, una construcció social, un procés interactiu que té lloc en un temps i en un lloc determinats, amb conseqüències per a homes i per a dones pel que fa als rols i a les jerarquies que es desenvolupen. Des d’aquest punt de vista, el gènere no s’és, es construeix.






Fotografia: Sandra Sotelo


“La República Democràtica del Congo ocupa el 176è lloc, de 188 països, en els Índexs IDHI i DG.”

IDHI – Índex de Desenvolupament Humà ajustat per Desigualtat: mesura, tenint en compte les desigualtats internes de cada país, el progrés en tres dimensions: vida llarga i saludable, accés a coneixements i nivell decent de vida.
 

IDG – Índex de Desigualtat de Gènere: mesura les desigualtats de gènere pel que fa a: salut reproductiva, apoderament i situació econòmica.




Fotografia: IFProductions


El conflicte armat a la República Democràtica del Congo ha provocat milions de morts, alhora que la violència contra les dones s’utilitza, per totes les faccions implicades, com a arma de guerra i d’estigmatització de famílies i comunitats.




Fotografia: Arxiu Farmamundi

Les dones són proveïdores d’atenció primària de salut per a les seves famílies, les seves comunitats i les seves societats.



Fotografia: Sandra Sotelo


Factors culturals, l’analfabetisme i la baixa consideració social de les dones fan que els seus problemes de salut no hagin rebut l’atenció adequada per part dels responsables polítics de molts països en desenvolupament.




Fotografia: Raimundo Rivas

Els riscos invisibles per a la salut física i mental de les dones depenen de les seves condicions de vida i de treball.



Fotografia: Sandra Sotelo



La violència de gènere és aquella que pateixen les dones pel fet de ser dones, està vinculada al desenvolupament de les societats patriarcals, i suposa la forma extrema de desigualtat i de discriminació que pateixen les dones.



Fotografia: Raimundo Rivas





La violència contra les dones s’ha identificat com un greu problema de salut al món.



Fotografia: Sandra Sotelo




La comunicació necessària per a l’acte mèdic és sovint difícil en poblacions on els drets humans han estat conculcats, i on els índexs d’analfabetisme i pobresa són alts.




Fotografia: Arxiu Farmamundi



Cal donar veu a les dones i generar espais on les seves necessitats, dubtes i temors es puguin fer explícits sense preconceptes, ni mandats.



Fotografia: IFProductions


És a través de la trobada i del diàleg, en un clima de respecte per la vida i per les persones, que podrem construir un món participatiu i igualitari que defensi i protegeixi els drets dels grups més vulnerables.



Fotografia: Sandra Sotelo



La missió d’una xarxa de dones respon a la voluntat de disminuir les inequitats (socials, econòmiques, en salut…) degudes al condicionant de gènere.



Fotografia: Arxiu Farmamundi



Les xarxes de dones han de tenir com a objectiu la generació de coneixement, l’intercanvi entre grups, persones, institucions i accions que modifiquin l’actual estat de les coses, en particular aquelles que generen les relacions de subordinació entre classes i sexes.



Fotografia: Raimundo Rivas



Les xarxes de dones són una via per a l’enfortiment i l’apoderament dels grups socials en general i, de les associacions en particular.




Fotografia: Sandra Sotelo




L’autonomia econòmica de les dones és requisit indispensable per a què es puguin mantenir els canvis subjectius, quan aquests són profunds i radicals, i per a què no hi hagi retrocessos en el camí cap a la igualtat.



Fotografia: Sandra Sotelo



L’atenció primària de salut (APS) es basa en el mètode i en la tecnologia pràctica. Està científicament fundada i socialment acceptada, és accessible a totes les persones de la comunitat mitjançant la seva plena participació, té un cost assequible, i està orientada cap a l’autosuficiència i l’autodeterminació.





Fotografia: Raimundo Rivas

Entre els factors responsables de l’elevada mortalitat materna es descriuen tres nivells de retard: a la llar, en l’accés als serveis sanitaris i en l’atenció en els centres de salut.



Fotografia: Arxiu de Farmamundi

Els retards a la llar es deuen en gran part a factors socioculturals com: matrimonis en edat prematura, manca de capacitat de decisió i baixa consideració social de les dones, analfabetisme femení, i la seva pràctica reclusió. Altres factors són els relacionats amb el cost i la distància i l’accés als serveis de salut, sobretot en zones rurals.



Fotografia: IFProductions


L’ apoderament és un procés de canvi des d’un estat de desigualtat a un altre d’igualtat, mitjançant el desenvolupament d’una autoimatge positiva, i de confiança en les pròpies capacitats.


Fotografia: Sandra Sotelo

L’apoderament de les dones en l’àmbit de les relacions properes implica la seva habilitat per negociar i per influenciar les relacions familiars, fins arribar a una dimensió col·lectiva on es construeixen estructures organitzades suficientment fortes per provocar canvis socials i polítics.



Fotografia: Arxiu de Farmamundi

Calen estratègies que animin a les organitzacions de dones a actuar en l’esfera política, que facilitin el seu accés a recursos i que enforteixin els seus lideratges col·lectius, de manera que les dones participin més enllà del nivell del projecte, i que els canvis assolits per als seus interessos siguin duradors.



Fotografia: Raimundo Rivas

La capacitat d’escollir és un element fonamental de l’apoderament i inclou tres elements claus: les condicions en les que s’escull (han d’incloure alternatives), les conseqüències (sense costos desproporcionats) i el potencial transformador de la tria.



Fotografia: Arxiu Farmamundi

El treball de cooperació en salut de les ONGD, junt amb la comunitat i les entitats locals, ha de tenir com a base: a) la unió per a la justícia social i la igualtat, b) la sensibilització de la comunitat per aconseguir un enfocament global en l’atenció en salut, c) la posada en marxa d’estratègies alternatives viables.









thumbnail

Accés a medicaments



Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas d'atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa i altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.


Declaració Universal dels Drets Humans 10 de desembre de 1948, París. | Foto: Txad





Salut, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), és l'estat de complet benestar físic,
mental i social, i no sols l'absència de malaltia. La consecució del nivell de salut més alt possible
és un objectiu social prioritari en tot el món i base fonamental per al desenvolupament dels
pobles, que requereix la intervenció d’altres sectors socials i econòmics, a més del sector sanitari.

Foto: Mali





Més de 15 milions de persones moren cada any a causa de malalties infeccioses per a les quals
existeix tractaments, però als quals no hi ha accés. L’accés de medicaments en països empobrits es veu dificultat per factors com: sistemes deficients de subministrament i de distribució; instal·lacions i personal de salut insuficients o poc preparats; baixa inversió en el sector sanitari; preus elevats.

Foto: República Democràtica del Congo




Aproximadament 350 medicaments són suficients per tractar eficaçment més del 90% de les malalties conegudes. L’OMS va publicar l’any 2013, la última Llista Model de medicaments essencials, sent la 18ª edició per a adults i la 4ª per a infants. A més, el medicament no es pot considerar com un ens aïllat dins del sistema de salut, sinó com una part integral del mateix.

Foto: Nicaragua





L'accés als medicaments no s’acompleix simplement amb el seu subministrament, sinó que ha de complir una sèrie de requisits: el pacient ha d'accedir al medicament en el moment oportú; el medicament ha de ser de qualitat i ha d’estar disponible en les quantitats adequades per
respondre al tractament i, ha de ser efectiu per a l'ús a què es destina.

Foto: Kenya





La qualitat d'un medicament inclou dues característiques bàsiques: l'eficàcia i la seguretat.
L'eficàcia es defineix com la capacitat d'un medicament per obtenir l'acció terapèutica buscada en un temps i en una forma determinats. Mentre que s'entén que un medicament és segur quan els riscos per al pacient són acceptables en termes d'una anàlisi de risc-benefici.

Foto: República Democràtica del Congo




Segons l’OMS, la disponibilitat de medicaments genèrics en el sector públic de les seves regions
és inferior al 60%.

Foto: Kenya





L’OMS descriu 17 malalties oblidades, endèmiques en 149 països empobrits que afecten a més d'1,4 milions de persones al món, que representen costos de bilions de dòlars a les economies d’aquets països. Impedir la producció i utilització de medicaments pot considerar-se com una vulneració del dret a la salut i a la vida.

Foto: República Democràtica del Congo





Les forces del mercat internacional dificulten el desenvolupament de nous medicaments contra
les malalties associades a la pobresa, alhora que els acords comercials internacionals comporten
sovint preus inassequibles dels nous medicaments per a la majoria de les persones que els necessiten.

Foto: Índia





Els desequilibris entre els països desenvolupats i els països en vies de desenvolupament són
similars als que marquen altres indicadors d'accés a la salut: el 20% de la població mundial
consumeix el 80% dels medicaments del món.

Foto: República Democràtica del Congo





Condicionat socio-geogràfic: Després processos de crisi sociopolítica (guerrilles, governs
inestables, societats militaritzades, grups terroristes i paramilitars), la població queda temorosa davant de qualsevol procés associatiu i de treball comunitari que facilita els treballs de
millora en l'accés a la salut, i en qualsevol cas, en la millora de la seva qualitat de vida.

Foto: Kenya





La manca d'infraestructures i de mitjans de transport, la localització i dispersió de comunitats amb baixa densitat de població, fan que moltes comunitats tinguin difícil accés als serveis de salut públics del seus país.

Foto: República Democràtica del Congo





Segons dades de l’OMS, les desigualtats de tipus geogràfic entre zones urbanes i rurals
tendeixen a ser menors en els països on el sector privat s'ha desenvolupat des de fa temps. Així
mateix, la normativa sobre l'establiment de farmàcies pot també reduir les desigualtats pel que fa a la distribució de medicaments.

Foto: Nicaragua





Condicionant de gènere: En el món, el 70% de la població que viu amb un dòlar o menys al
dia, són dones




La pobresa que afecta a les dones, la dependència i subordinació econòmica, la violència de gènere, els prejudicis de gènere en el sistema sanitari i de la societat en general, la discriminació per motius de raça o altres factors, la limitada capacitat de decisió de moltes dones pel que fa a la seva vida sexual i reproductiva, o la seva poca influència en l'adopció de decisions són realitats socials que influeixen negativament en la salut de les dones.

Foto: Níger




Condicionant d’R+D: L’actual sistema de recerca i desenvolupament, basat en les patents,
provoca que les decisions sobre quins medicaments són o no investigats siguin preses per la indústria privada, en funció de les possibilitats de lucre i, per tant, no en termes de les necessitats globals i reals de la salut de la població mundial.

Foto: Índia





Condicionat de qualitat: La societat té clar el concepte de qualitat de la majoria dels articles
que compra, ja siguin aliments, televisors o actuacions, però no sempre s'adona que també hi
ha diferències de qualitat en els medicaments.

Foto: Espanya





La disponibilitat de medicaments falsificats ha assolit proporcions preocupants en molts països
de baixos ingressos, amb conseqüències negatives pel que fa a: prevenció i tractament de
malalties; resultats deficients o fracàs dels tractaments; pèrdua de confiança en les cures de
salut; resistència a antibiòtics; i enverinament per ingredients nocius.

Foto: Senegal





Condicionant d’ús racional: Els pacients han de rebre la medicació adequada segons les seves
necessitats clíniques, en les dosis corresponents als seus requisits individuals, durant un
període de temps adequat i al menor cost possible. Els medicaments s'han d'utilitzar de manera segura, eficaç i  econòmica.

Foto: Sierra Leone





Condicionants de polítiques públiques: Els sistemes sanitaris públics i de qualitat són
fonamentals per a millorar la salut pública d’un país. Els governs i les autoritats públiques han
d'establir polítiques i plans d'acció destinats a què totes les persones tinguin accés a l'atenció de
salut i als medicaments, en el termini més breu possible i donar continuïtat, impuls i seguiment
a l’establiment i manteniment de l’ús de les Llistes de Medicaments Essencials.

Foto: El Salvador




RECOMANACIONS:

* Encoratjar els esforços de col·laboració entre els països per oferir assistència tècnica i el
desenvolupament de programes de formació adequats en base a mètodes simples, ràpids i de
baix cost, per fer un control eficient de la qualitat en tota la cadena de subministrament.

* Aplicar lleis que impedeixin l’exportació i importació de productes farmacèutics de baixa
qualitat, tant en països empobrits com en països desenvolupats, que afecten negativament la
salut de la població.

Foto: El Salvador





* Millorar la informació sobre altres concepcions de salut i malaltia, tenint en compte les
diferències culturals de les comunitats.

* Establir sistemes efectius d'informació del medicament, incloent la medicina tradicional, que siguin accessibles per al públic en general i que facilitin la transmissió de coneixements i que
promoguin l'ús racional dels medicaments.

Foto: República Democràtica del Congo





* Potenciar polítiques d’apoderament de les dones per tal de reduir les inequitats que afecten
negativament la seva salut.

* Millorar la informació dels professionals sanitaris.

* Reforçar la investigació, el desenvolupament i la innovació de medicaments per tractar les
malalties dites oblidades.

Foto: Liberia





* Revisar els criteris de patentabilitat.

* Reforçar els sistemes de qualitat i d’ús racional, de la cadena de medicaments.

* Millorar, a través del sector sanitari públic, la disponibilitat dels medicaments, a baix o sense
cost per al pacient, per tal de garantir l'accés a tractament a la població.

Foto: Índia